dimarts, 5 d’abril de 2011

PERÒ. Petites reflexions

La segona edició del Diccionari de la Llengua Catalana de l'IEC defineix la conjunció "però" d'aquesta manera:
però 
conj. [LC] Marca l’oposició entre les dues proposicions o membres que lliga, essent allò que es diu en la segona una restricció, una cosa contrària, etc., a la que ha estat expressada en la primera. La idea és bona, però no és nova. És un bon noi, però és un bon tros gandul. Voldria comprar aquella casa, però no té els diners necessaris.M’ho va explicar, però no el vaig entendre.


Efectivament, és una paraula que marca oposició entre dues parts d'una frase. De fet, podem dir que anul·la la segona part de la frase. I si no, llegiu aquests exemples:
- Mare, aquell noi és ric, però és lleig.
- Filla, és lleig, però és ric.
- Aquest cotxe és esportiu, però no és pràctic.
- Aquest cotxe no és pràctic, però és esportiu.


Així doncs, quan utilitzem el "però", allò que realment li donem importància ho col·loquem a la segona part de la frase (al final).
I si provem a canviar "però" per "i"?
- Aquell noi és ric i lleig
- Aquest cotxe és esportiu i pràctic.
Ara donem la mateixa importància a les dues parts. 
Sovint no hi pensem i anul·lem qualitats utilitzant el "però". I si no, pareu atenció en quàntes vegades al dia pronuncieu aquesta paraula...


Foto: Flickrcc