dijous, 3 de març del 2011

ETIQUETES

Quan iniciem una frase dient: Ets..., estem "penjant" una etiqueta a algú. "Ets dolent", "Ets trapella", "Ets un gandul" o "Ets un despiste" són expressions habituals que dirigim als nostres infants, sovint sense malícia. 
Foto: Noemí Fernández Selva

Penjar aquestes etiquetes té dos perills:

  • El primer és que el nen o la nena es comporti segons l'etiqueta que tingui. De fet, és el que creu que s'espera d'ell o d'ella. Si li diem sovint a una persona que és dolenta, acabarà fent dolenteries, perquè total: "sóc així i els altres esperen que jo actuï així".
  • El segon perill és créixer amb l'etiqueta. Quan arribem a l'edat adulta, ens adonem de les etiquetas que hem portat penjades des de la infantesa, i moltes persones lluiten (amb ells mateixos) per "desetiquetar-se" i alliberar-se de qualitats que no els hi corresponen (o que ja no volen).

COM PODEM EVITAR-LES?
Parlant d'allò que "ha fet" o "ha passat". Concretant.
És més efectiu referir-nos a l'acció en concret. Per exemple: "Això que has dit...", "El teu comportament d'aquesta tarda...".Així mateix treballarem allò que no ens ha agradat, i és, si més no, una manera més de posar límits (tan necessaris pels infants i joves). 
També podem aprofitar per dir el que esperem: "Espero de tu que siguis puntual aquest matí" o "Sé que ets capaç d'aprovar les assignatures aquest trimestre".

Tots sabem que educar implica -entre d'altres coses- corregir actituds, però la manera en què parlem als nostres infants els marcarà, com a tots ens va marcar el que ens deien els adults que van passar per la nostra vida.